dimecres, 18 de desembre del 2013

I fins aquí, el nostre camí!

Després d'estar un semestre observant el nostre formiguer i endinsant-nos en el curiós món de les formigues, ens agradaria tancar el bloc destacant els conceptes que creiem que són importants a l’hora de fer una experimentació d’aquest tipus.

Un cop acabada la observació i a l’hora de tancar el tema, els alumnes han de ser capaços de generalitzar conceptes. Per exemple, és cert que hem parlat de com són les formigues, però, tots els insectes són iguals? Què tenen en comú? Encara que hem aprofundit en un tipus d’insecte, els alumnes haurien de saber aplicar els coneixements que hem après de les formigues a altres insectes i relacionar-los.
D’altra banda, un altre aspecte a tenir en compte és el de la metamorfosi. Hem parlat d’aquest procés en l’entrada de fent camí per la vida però volem destacar que és molt enriquidor veure els diferents canvis que pateix la formiga al llarg de la vida i poder-ho experimentar. Per exemple, que els alumnes dibuixin com creuen que són les formigues quan neixen i per quins canvis passen al llarg de la vida o bé, comparar-ho amb els nostre creixement, veure si passem per les mateixes etapes, etc. 


És sorprenent la gran quantitat d’informació que hem pogut extreure de les formigues només amb la observació: hem vist la organització, els tipus de formigues, com és el seu habitat, què necessiten per sobreviure, entre d’altres. Hem de deixar que els nostres alumnes facin el mateix, que a partir de la observació i de la recerca d’informació, aconsegueixin resoldre els dubtes i les inquietuds i els mostrin a la resta de la classe a través del diàleg.  

A més a més d’observar el nostre formiguer, hem tingut la oportunitat de veure un formiguer real i fer comparacions amb el nostre (de gel), i així gaudir d’un aprenentatge més vivencial i des de l’experiència.


Per últim, valorem aquesta experiència com a molt positiva perquè a part d’aprendre coneixements nous, la metodologia que hem utilitzat per a fer-ho ens ha servit per veure què són les bones pràctiques i poder-les afegir a la nostra maleta de recursos essencials per portar a terme a l’aula.

dimarts, 3 de desembre del 2013

Petites però imprescindibles

Els estudis han registrat prop de 12.580 espècies de formigues , també poden afirmar que al món hi ha 1680.000 formigues per cada ésser humà. 
Per tant, podem dir que són un tipus d’ésser viu molt nombrós i, aquest fet fa que les formigues es relacionin molt freqüentment amb les plagues que l’ésser humà intenta eliminar inventant pesticides. 
Però, què passaria si desapareguessin les formigues?

Les formigues tenen moltes funcions al nostre entorn, unes més importants que d'altres però que, al cap i a la fi, modifiquen el nostre ecosistema.
Una primera conseqüència que portaria l'extinció de les formigues sria un desequilibri pel que fa a la fauna, potenciaria la pèrdua d'altres espècies, ja que hi ha molts animals que s'alimenten d'elles, com els óssos formiguers, els aràcnids, les serps, les granotes i altres insectes.

A part de ser les provisions d'aliment d'altres espècies, les formigues s'encarreguen de la mirmecocoria, que és l'acció de dispersar les llavors de plantes que cauen al terra. Sense les formigues les planes o es podrien estendre, i aquest fet podria causar, a la llarga, l'extinció d'alguns tipus de plantes que estan al costat d'altres organismes que dificulten el seu creixement.
Com que el nostre formiguer de gelatina també contenia algunes llavors, hem pogut veure com les anaven movent de lloc i feien aquest procés.
Val a dir que, tot i que aquest procés també el poden fer altres organismes, alguna espècie de planta necessita tant de les formigues que segreguen una espècie de massa anomenada elaiosoma. Aquesta substància és dolça i atrau a les formigues.

A més a més, les formigues també són capaces de pl·linitzar, tot i que no volen com les abelles i no poden transportat el pol·len a distàncies com les seves predecessores, algunes espècies poden portar més grans de pol·len que les abelles, i per tant, fecundar més plantes.


Les formigues també són capaces de fer més ric el sòl gràcies a l'airejament que realitzen quan mouen la terra per crear les galeries. aquest procés permet augmentar l'absorció dels fertilitzants que, amb el temps, augmenten el continut de nutrients al sòl. A més a més, les formigues porten aliments dins la colònia, aquests aliments i alguns residus que produeixen les formigues també contenen nutrients que afavoreixen al sòl.

Per altra banda, les formigues també realitzen una funció de neteja del sòl, algunes formigues són carnívores i s'alimenten dels cadàvers d'animals morts que es troben al terra. D'altres formigues, que viuen en zones tropicals, s'encarreguen de recollir fulles per a consumir-les, aquest fet que pot semblar insignificant, ajuda a què es mantingui estable el creixement de les plantes tropicals.




D'on venen les formigues?

Encuriosides per les nostres formigues hem descobert que actualment hi ha més de 12.500 espècies de formigues i en total unes 168.000 formigues per cada persona (més de 10 bilions). Això vol dir que prop del 15% de la massa d'éssers vius terrestres del planeta són formigues.

Però des de quan hi ha formigues al nostre planeta?

Els científics diuen que les formigues van evolucionar de les vespes durant el Creàtic mitjà al voltant de més de 120 a 170 milions d'anys. Es creu que a causa de la polució que causaven les erupcions dels volcans les vespes havien de volar molt baix i algunes van acabar evolucionant en formigues ja que sota terra no hi havia tanta contaminació.

A continuació us deixem algunes imatges que hem trobat sobre formigues prehistòriques on s'observa la somblança amb les vespes.



Formiga conservada en àmbar


Formiga descoberta a Austràlia als anys 70


Formiga descoberta l'any 2008

Aquestes tres imatges mostren la semblant morfologia que presenta la formiga respecte la vespa. Són fóssils que mostren la transició entre la vespa i la formiga.

Per tant, les nostres treballadores han estat presents en el nostre planeta des de fa molt de temps i han superat totes les dificultats que els ha plantejat la natura. La següent pregunta que ens formulem és:
Podriem viure sense elles? Per què són tant importants les formigues?

Us deixem aquí alguns enllaços que porten a les webs d'on hem extret la informació d'aquesta entrada.


Formiga Primitiva (Anglès)

Formiga Primitiva (Article resumit en català)

Evolució de les formigues

Semblança morfològica entre formiga i vespa



CAP COS I CUA

Com que són molt petites i no podem observar del tot les seves diferències, haurem de buscar informació per a trobar els diferents tipus de formiga i la seva morfologia, que és la següent pregunta que ens sorgeix. Una altra pregunta relacionada és: si les formigues ja neixen amb les característiques de cada tipus, és a dir, si la formiga neix reina, mascle o obrera o totes neixen igual i es van formant.

En l'anterior entrada van sorgir-nos diferents qüestions sobre la morfologia de les nostres noves mascotes. Després de descobrir "què fan les formigues", ara ens endinsarem en com és el seu cos.

Per començar, hem investigat que les formigues, dintre dels insectes, pertanyen a l'ordre himenoptera, juntament amb les abelles. Això vol dir, que comparteixen moltes característiques a nivell morfològic. Les seves parts del cos es distribueixen en: cap, tòrax i abdomen. A més, igual que les abelles, les formigues al nèixer són larbes. Dintre dels himenòpters, les formigues pertanyen a la família dels formícids. Al món hi ha més de 12.000 espècies de formigues diferents.
A la part del cap de la formiga trobem un aparell bucal mastegador i llepador amb diverses utilitats, té dues antenes que capten les vibracions i un ulls molt sensibles.
Al tòrax hi podem trobar les sis potes primes i llargues i al final de cada pota una urpa ganxuda. En el cas de les abelles reines i els mascles trobem també les ales.
A la part posterior, l'abdomen allargat, trobem l'aparell respiratori, l'aparell reproductor i l'aparell excretor. En algunes especies de formigues, també trobem els fiblons que fan servir per atacar les preses i defensar els nius.
Hi ha formigues negres i altres amb coloració vermellosa. Les més petites fan uns 2 mm i les més grans 1-1’5 cm de llargada.
En les següents il·lustracions podreu observar els organs que componen les difrents parts del seu cos.


 




 




La forma de les formigues i l'estreta diferència amb les abelles ens fa qüestionar-nos d'on provenen aquests peculiars animals. En la següent entrada intentarem esbrinar-ho!!

dilluns, 2 de desembre del 2013

Fent Camí per la vida

La Nutrició és un factor que afecta la manera de relacionar-se i reproduir-se de les formigues? 

Com hem esmentat a l'entrada anterior, segons la nutrició trobem diversos tipus de formigues. Aquesta afirmació ens interpel·la diverses qüestions que fan referència a les altres dues funcions vitals que són la relació i la reproducció.

Estem encuriosides per conèixer quin tipus de relació i interacció hi ha entre les formigues, ja que si obtenen diferents tipus de nutrients, probablement mantinguin diferents relacions entre elles. També ens agradaria aprofundir com es comuniquen.

Les formigues es caracteritzen per insectes socials que viuen en comunitat, complint cadascuna una funció específica per vetllar pel bon funcionament d'aquesta. Es comuniquen a través de les antenes i de l'olfacte.

Les formigues duen a terme dos tipus de relacions:
  1.  Relacions intraespecífiques: la relació que s'estableix entre la mateixa espècie; colònia, societat (formigues).
  2.  Relacions interespecífiques: la relació que mantenen amb éssers vius d'altres espècies;la competència, la depredació, el parasatisme, entre d'altres. 
Fent referència a la reproducció podem afirmar el següent: 
  • Les formigues pateixen el canvi de metamorfosis, és a dir, passen per 4 estadis al llarg de la seva vida: ou, larva, pupa i adult.
  • La reproducció és de caràcter sexual i ovípara, és a dir, mitjançant ous.
Es comuniquen i cooperen mitjançant substàncies químiques que alerten a les altres de perills o les condueixen fins a una gran font de menjar. Habitualment tendeixen a alimentar-se de néctar, llavors, fongs o insectes. 

Què vol dir METAMORFOSI o REPRODUCCIÓ INDIRECTA?

És el procés biològic pel qual un animal es desenvolupa des del seu naixement fins a la maduresa mitjançant grans canvis estructurals i fisiològics. No només hi ha canvis de mida i un augment del nombre de cèl·lules sinó que hi ha canvis de diferenciació cel·lular.  

PROCÉS DE REPRODUCCIÓ DE LES CÈL·LULES
  1.  La formiga reina és solitària i després de la fecundació que, generalment, té lloc a l'aire, la reina comença a cavar una petita càmera i romandrà allà fins a l'any següent. Pon els ous que en poc temps es transformaran en formigues obreres.
  2. Les formigues mascles són les encarregades d'aparellar-se i, un cop, complerta la seva funció, ja poden morir.
  3. Com són aquests ous? Són blancs i mesuren 0,5 mm. Les formigues obreres els porten d'un lloc a un altre, sempre buscant les millors condicions dins del niu. Un cop, neixen les larves són emmagatzemades per edat i tamany. D'aquesta manera s'asseguren que totes reben l'atenció suficient.
Una cosa que ens ha cridat l'atenció és que la formiga reina depèn de si mateixa per alimentar-se, fins i tot, les primeres obreres que neixen s'ocupen immediat de portar l'aliment a la reina i a les larves que encara no hi han nascut. Moltes de les espècies de les formigues formen d'aquesta manera les seves colònies. 

I per últim, ens preguntem, les formigues tenen una vida molt llarga?
Habitualment, les formigues tendeixen a viure entre 45 i 60 dies. Tot i així, no vol dir que no hi hagi excepcions com en tot. 


como-se-reproducen-las-hormigas-3.jpg


Hormiga cortadora de hojas


Pel que fa al tancament d'aquesta entrada, creiem que és una espècie que ens desperta molt interès, moltes preguntes i molts dubtes, ja siguin de tipus social o vital. Tot i ser tan petites estan plenes de sorpreses i de grans curiositats per descobrir. Fins ara ens hem centrat molt en les diverses funcions de les formigues i en l'àmbit social, però no hem parlat sobre un tema imprescindible, la morfologia. Així que de cara  a la següent entrada ens fem la següent pregunta: Com són les formigues? Ens hem fixat mai amb lo petites que són?

dijous, 7 de novembre del 2013

Les veïnes del Cosmocaixa

Per què hi vam anar?

Ahir, dimecres 30 d'octubre de 2013, vam fer una visita al formiguer del Cosmocaixa.
Per tal de tenir més idees i saber-ne una mica més sobre el tema, vam voler anar a veure un formiguer natural, amb la finalitat de fer una comparació entre les nostres formigues i les veïnes de la universitat.

Què vam veure?

Al llarg de la visita vam poder observar l'habitat en un medi sorrenc, l'organització social de les formigues i les seves diverses funcions dins d'una colònia.

Primer de tot, vam poder veure com s'organitzen les formigues dins un formiguer. Hi ha diverses zones, les quals ajuden a que les formigues tinguin una estructura molt organitzada i endreçada. Les zones que vam poder observar són: 

  • Càmera reial: lloc on habita la formiga reina. 
  • Les deixalles: espai on hi ha una acumulació de brossa transportada per les formigues. 
  • Cementiri: com indica el nom, hi podem trobar els cadàvers de l'espècie. 
  • Hort de fongs: els fongs són beneficiosos per les formigues però no se sap el perquè. 
  • Sala d'immadurs "nurserie": lloc on les formigues cuiden a les que acaben de néixer. 
  • Cap al món exterior, el bosc: és el tub que comunicava el formiguer amb l'exterior i per on transportaven els nutrients. 




Fent referència a l'entrada anterior, els diferents tipus de formigues es caracteritzen per la nutrició que reben. En funció de la seva alimentació poden ser obreres o reines. Les formigues obreres s'encarreguen de recollir el menjar i portar-lo a la càmera reial i a la sala d'immadurs. 

Hi ha formigues vegetarianes que s'alimenten del nèctar des les flors, hi ha unes altres que són carnívores que mengen restes d'animals. També trobem formigues que ingereixen fongs i d'altres que són granívores, és a dir, que tenen com aliment principal les llavors de les plantes. Com comentarem a continuació, el menjar l'agafen amb les seves mandíbules i el transporten cap el seu cau.

Les formigues obreres són les encarregades de sortir a buscar el menjar i portar-lo dins del cau. Com podem veure en les imatges que adjuntarem a continuació, les formigues surten a l'exterior mitjançant un tub i, un cop a fora, agafen el menjar que transportaran a l'interior per alimentar les seves companyes.









Reflexions

Un cop vam poder observar el formiguer del CosmoCaixa ens vam preguntar si en el nostre formiguer de gel s'organitzarien i es formarien les diverses cavitats. Durant aquestes cinc setmanes hem anat veient com s'han adaptat les petites treballadores al seu ambient. I hem vist una intenció d'organització de les seves cambres, però ara per ara estan barrejades, és a dir, hi ha la cambra de la Reina juntament on està la cambra de prenatals, entre d'altres. Tot i així ara ja tenim la idea de com s'organitzen i encara que no ho haguem arribat a veure al nostre formiguer, és una idea molt interessant que ens ha encuriosit molt.





Conclusió i preguntes

A partir d'aquesta entrada i tractant la nutrició, volem centrar-nos en les altres funcions vitals. Ens hem parat a reflexionar i ens hem fet altres preguntes, com per exemple, com es relacionen i com es reprodueixen si segons la nutrició que reben són d'un tipus o d'un altre. Per tant, vol dir, que segons la nutrició, les formigues es relacionen i es reprodueixen d'una manera determinada?




dijous, 31 d’octubre del 2013

Ens enformiguem!

Hem seguit observant a les formigues i ara ja podem començar a respondre les preguntes que ens vàrem formular a l'última entrada:

  • Utilitzaran els túnels com a magatzem?
De moment han avançat i han començat a fer un petit habitacle, tot i això encara no sabem per què l'utilitzen. A part d'això, han creat un habitacle a un costat del formiguer on s'hi ha establert la formiga reina i totes les altres estan al voltant.
  • On deixaran el gel sobrant dels túnels?
 Les restes de gel que treuen quan excaven o se'l mengen, ja que porta nutrients, o el deixen a dalt de tot (com es pot observar a la imatge).
  • Sempre els excavaran a la nit?
També ho fan durant el dia però durant la nit és quan excaven més.


Per a seguir amb la pregunta de què fan les formigues, a l'entrada següent explicarem la nostra visita al formiguer del Cosmocaixa. Hem fet aquesta visita per poder veure un formiguer més avançat i d'aquesta manera podrem veure millor la tasca que realitzen les formigues dins i fora del formiguer, els habitacles que hi ha, etc.

Continuant amb el nostre bloc ens preguntem com s'organitzen, és a dir, si tenen alguna organització social.

- Pel que hem pogut observar n'hi ha una que és la formiga reina, el que podem observar a a primera   vista és que és més gran que les altres. També hem observat que mentre les altres treballen ella està     dins del seu magatzem envoltada per la gran majoria de les formigues. Per tant, la formiga reina no fa la  mateixa funció que les altres, ella és l'encarregada de posar els ous (també n'hem observat alguns). Això ens porta a fer la següent hipòtesi: si la reina posa els ous fecundats vol dir que hi ha d'haver     mascles per a fecundar-los.


- Com que són molt petites i no podem observar del tot les seves diferències haurem de buscar informació per a trobar els diferents tipus de formiga i la seva morfologia, que és la següent pregunta que ens sorgeix. Una altra pregunta relacionada és que si les formigues ja neixen amb les característiques de cada tipus, és a dir, si la formiga neix reina, mascle o obrera o totes neixen igual i es van formant. 



dissabte, 12 d’octubre del 2013

El formiguer ja està en marxa!


Per poder crear el formiguer hem fet els passos següents: 

1- Preparar el recipient on es crearà el formiguer.



2- Omplir el recipient amb gelatina per poder observar com obren les galeries.




Un cop va estar tot preperat ens preguntàvem anticipant-nos als resultats:


  • Què faran un cop treiem el cotó? Sortiran ràpidament?
  • Començaràn a fer galeries immediatament?


3- Deixar anar les formigues al recipient.



Quan vam treure el cotó van sortir disparades a explorar el nou medi que se'ls presentava. Durant hores vam esperar a que fèssin els túnels, però res.
Llavors ens vam preguntar: Necessiten la nostra ajuda?
Passades entre 6 i 8 hores i sense cap canvi vam optar per experimentar i fer un foradet d'uns 3 centímetres per comprovar si així les nostres treballadores es posàven en marxa.



i.... Al dia següent

les formigues comencen a construir el seu formiguer!!!



Durant la nit van entrar al forat i van fer aquests túnels. 
  • Utilitzaran els túnels com a magatzem?
  • Sempre els excavaran per la nit?
  • On deixaran el gel sobrant dels túnels?
Aquestes preguntes les intentarem esbrinar a partir de l'observació directa i constant de les formigues. Si  aconseguim donar-hi resposta enllaçarem l'entrada en aquesta pàgina.

Per tancar l'entrada aquí us deixem un vídeo sobre les nostres formigues.

dijous, 10 d’octubre del 2013

Les nostres TREBALLADORES han arribat!

Avui, dijous dia 10 d'octubre, comença una nova experiència i ens endinsem en el món de les formigues. Som un grup d'estudiants de 3r del Grau d'Educació Primària de la Facultat de Psicologia, Ciències de l'Educació i l'Esport Blanquerna i conviurem amb aquests éssers vius durant un trimestre. El grup està format per l'Andrea, la Carlota, la Laia, la Natàlia i la Carla.

Com ja hem esmentat, el nostre treball es basarà en l'observació de les formigues i mitjançant aquesta observació, aprofitarem per relacionar-ho amb diversos temes de la ciència i de la vida. En aquest bloc anirem explicant l'evolució d'un formiguer que crearem i compartirem allò que anem aprenent. 


Per què les formigues?

Hem escollit la observació d'aquests éssers vius perquè creiem que és un animal molt interessant per poder treballar a l'aula. Ens permet tractar temes molt diversos de la vida d'una forma innovadora i on els alumnes puguin prendre un paper actiu, mitjançant l'observació i l'experimentació. 

Els aspectes de la vida quotidiana que podem relacionar amb aquesta observació són tals com les funcions vitals dels éssers vius, la relació amb la resta de comunitat i amb el medi i valors que són necessaris per compartir l'aula.


Com han arribat les formigues a nosaltres?

Per poder realitzar aquesta observació, hem comprat les formigues i el formiguer de gel a una botiga on-line. Hem escollit aquest tipus de formiguer per poder observar com interactuen entre elles, amb la formiga reina i amb el medi.

Aquests són els materials que utilitzarem per crear el nostre formiguer.
Si feu clic aqui podeu veure com és un formiguer de gel.

A més a més, tenim previst visitar el formiguer del Museu de Ciències, el CosmoCaixa, per acabar d'interioritzar els coneixements que hem après gràcies a l'experimentació a l'aula i per poder observar un formiguer real de terra.





Què en sabem de les formigues?

Per començar, hem realitzat una dinàmica per tenir en compte els coneixements previs dels alumnes. La dinàmica consisteix en fer preguntes que tenen dues respostes i quan l'alumne cregui que la que s'ha dit és correcta, s'ha d'aixecar. Per exemple:

  • De quin tamany són les formigues?
    • Són grans
    • Són petites
  • Com arriben al cau?
    • Van soles
    • Van en grups
  • Quantes potes tenen?
    • 6
    • 8
*Si l'alumne creu que tenen 6 potes per exemple, s'aixecarà i això li permet a la mestra veure quin coneixement tenen els alumnes sobre aquest tema. 

A part d'aquesta dinàmica, els alumnes també poden dir tot allò que saben, justificant les seves respostes i aportant informació nova.

Què en volem saber?

Primerament, ens volem centrar en el bloc de què
necessiten per viure. Per això farem servir el nostre terrari i observarem com s'adapten a aquesta nova forma de vida i com creen el seu cau. 

El què volem saber l'anirem construint al llarg del bloc, partint dels interessos i de les qüestions que ens vagin sorgint. Tot i així, abans de començar amb la nostra observació, tenim alguns dubtes sobre aquest ésser viu que ens interessen i ens creen curiositat. Alguns exemples són els següents: 

  • Les formigues són éssers vius?
  • Què necessiten per viure?
  • Es mengen tot el què troben?
  • Com respiren?
  • On viuen?
  • On guarden els fills, el menjar...?
  • On s'amaga la reina?
  • La reina s'ha de quedar a dins del formiguer per tenir fills?
  • La formiga reina és més gran i té ales?
  • Com sabem si és mascle o femella?
  • Per què viuen a sota terra?
  • Beuen les formigues?
  • Sense aigua es moririen?


Què hem de fer per cuidar bé les fomigues? 

Un cop ha arribat a les nostres mans el formiguer, ens hem informat per la vida de les formigues i ens hem posat a treballar amb l'objectiu de crear un bon estar per elles i, així, aconseguim que interaccionin amb el medi. D'aquesta manera veure un procés, aclarir i aprofundir els dubtes i extreure resultats enriquidors del tema.
Les consignes que hem tingut en compte són les següents:

1. Fer el gel

A partir d'un preparat líquid, sucre, aigua destilada i polvos es crea una barreja que s'ha de fer bullir i deixar-la refredar prou per posar-la al recipient. Un cop sigui tebia s'introdueix dins del terrari on conforme es vagi refredant s'anirà convertint en el gel nutritiu que servirà d'aliment i refugi per les formigues.

2. Plantar les llavors

És un procés molt llarg i vam decidir prescindir de les plantes i centrar-nos en les formigues, ja que les voliem introduir com més aviat millor i començar l'observació.

3. Introduir les formiques

S'ha de treure el cotó que tapona l'entrada i deixar la proveta ràpidament al terrari i tancar-lo. Les formigues es prendran el seu temps per sortir i explorar i quan se sentin segures i còmodes començaràn a fer els túnels. Si veiem que tarden molt pode fer uns foradets d'uns 2 o 3 centímetres per ajudar-les. Nosaltres vam haver de fer un i aquella maneixa nit ja van començar a fer feina.

Les formigues no necessitaràn més menjar ni aigua amb el gel. Si no hem fet crèixer les plantes s'hauria d'obrir la tapa perquè entri oxigen nou i que estiguin més actives.

A les instruccions també comenta que és millor no introduir cap altre insecte dins del ANTQUARIUM i que si una formiga es mor (viuen entre 6 i 8 mesos) les altres s'encarregaran de treure-la dels túnels per seguir treballant i que llavors nosaltres amb l'ajuda del palet l'hauriem de treure.

Fins aquí la nostra entrada d'introducció, poc a poc us anirem mostrant el procés de les nostres petites treballadores a través de les diverses entrades al bloc. 

Esperem que us hagi interessat el tema que hem triat com a observació i experimentació.