dimecres, 18 de desembre del 2013

I fins aquí, el nostre camí!

Després d'estar un semestre observant el nostre formiguer i endinsant-nos en el curiós món de les formigues, ens agradaria tancar el bloc destacant els conceptes que creiem que són importants a l’hora de fer una experimentació d’aquest tipus.

Un cop acabada la observació i a l’hora de tancar el tema, els alumnes han de ser capaços de generalitzar conceptes. Per exemple, és cert que hem parlat de com són les formigues, però, tots els insectes són iguals? Què tenen en comú? Encara que hem aprofundit en un tipus d’insecte, els alumnes haurien de saber aplicar els coneixements que hem après de les formigues a altres insectes i relacionar-los.
D’altra banda, un altre aspecte a tenir en compte és el de la metamorfosi. Hem parlat d’aquest procés en l’entrada de fent camí per la vida però volem destacar que és molt enriquidor veure els diferents canvis que pateix la formiga al llarg de la vida i poder-ho experimentar. Per exemple, que els alumnes dibuixin com creuen que són les formigues quan neixen i per quins canvis passen al llarg de la vida o bé, comparar-ho amb els nostre creixement, veure si passem per les mateixes etapes, etc. 


És sorprenent la gran quantitat d’informació que hem pogut extreure de les formigues només amb la observació: hem vist la organització, els tipus de formigues, com és el seu habitat, què necessiten per sobreviure, entre d’altres. Hem de deixar que els nostres alumnes facin el mateix, que a partir de la observació i de la recerca d’informació, aconsegueixin resoldre els dubtes i les inquietuds i els mostrin a la resta de la classe a través del diàleg.  

A més a més d’observar el nostre formiguer, hem tingut la oportunitat de veure un formiguer real i fer comparacions amb el nostre (de gel), i així gaudir d’un aprenentatge més vivencial i des de l’experiència.


Per últim, valorem aquesta experiència com a molt positiva perquè a part d’aprendre coneixements nous, la metodologia que hem utilitzat per a fer-ho ens ha servit per veure què són les bones pràctiques i poder-les afegir a la nostra maleta de recursos essencials per portar a terme a l’aula.

dimarts, 3 de desembre del 2013

Petites però imprescindibles

Els estudis han registrat prop de 12.580 espècies de formigues , també poden afirmar que al món hi ha 1680.000 formigues per cada ésser humà. 
Per tant, podem dir que són un tipus d’ésser viu molt nombrós i, aquest fet fa que les formigues es relacionin molt freqüentment amb les plagues que l’ésser humà intenta eliminar inventant pesticides. 
Però, què passaria si desapareguessin les formigues?

Les formigues tenen moltes funcions al nostre entorn, unes més importants que d'altres però que, al cap i a la fi, modifiquen el nostre ecosistema.
Una primera conseqüència que portaria l'extinció de les formigues sria un desequilibri pel que fa a la fauna, potenciaria la pèrdua d'altres espècies, ja que hi ha molts animals que s'alimenten d'elles, com els óssos formiguers, els aràcnids, les serps, les granotes i altres insectes.

A part de ser les provisions d'aliment d'altres espècies, les formigues s'encarreguen de la mirmecocoria, que és l'acció de dispersar les llavors de plantes que cauen al terra. Sense les formigues les planes o es podrien estendre, i aquest fet podria causar, a la llarga, l'extinció d'alguns tipus de plantes que estan al costat d'altres organismes que dificulten el seu creixement.
Com que el nostre formiguer de gelatina també contenia algunes llavors, hem pogut veure com les anaven movent de lloc i feien aquest procés.
Val a dir que, tot i que aquest procés també el poden fer altres organismes, alguna espècie de planta necessita tant de les formigues que segreguen una espècie de massa anomenada elaiosoma. Aquesta substància és dolça i atrau a les formigues.

A més a més, les formigues també són capaces de pl·linitzar, tot i que no volen com les abelles i no poden transportat el pol·len a distàncies com les seves predecessores, algunes espècies poden portar més grans de pol·len que les abelles, i per tant, fecundar més plantes.


Les formigues també són capaces de fer més ric el sòl gràcies a l'airejament que realitzen quan mouen la terra per crear les galeries. aquest procés permet augmentar l'absorció dels fertilitzants que, amb el temps, augmenten el continut de nutrients al sòl. A més a més, les formigues porten aliments dins la colònia, aquests aliments i alguns residus que produeixen les formigues també contenen nutrients que afavoreixen al sòl.

Per altra banda, les formigues també realitzen una funció de neteja del sòl, algunes formigues són carnívores i s'alimenten dels cadàvers d'animals morts que es troben al terra. D'altres formigues, que viuen en zones tropicals, s'encarreguen de recollir fulles per a consumir-les, aquest fet que pot semblar insignificant, ajuda a què es mantingui estable el creixement de les plantes tropicals.




D'on venen les formigues?

Encuriosides per les nostres formigues hem descobert que actualment hi ha més de 12.500 espècies de formigues i en total unes 168.000 formigues per cada persona (més de 10 bilions). Això vol dir que prop del 15% de la massa d'éssers vius terrestres del planeta són formigues.

Però des de quan hi ha formigues al nostre planeta?

Els científics diuen que les formigues van evolucionar de les vespes durant el Creàtic mitjà al voltant de més de 120 a 170 milions d'anys. Es creu que a causa de la polució que causaven les erupcions dels volcans les vespes havien de volar molt baix i algunes van acabar evolucionant en formigues ja que sota terra no hi havia tanta contaminació.

A continuació us deixem algunes imatges que hem trobat sobre formigues prehistòriques on s'observa la somblança amb les vespes.



Formiga conservada en àmbar


Formiga descoberta a Austràlia als anys 70


Formiga descoberta l'any 2008

Aquestes tres imatges mostren la semblant morfologia que presenta la formiga respecte la vespa. Són fóssils que mostren la transició entre la vespa i la formiga.

Per tant, les nostres treballadores han estat presents en el nostre planeta des de fa molt de temps i han superat totes les dificultats que els ha plantejat la natura. La següent pregunta que ens formulem és:
Podriem viure sense elles? Per què són tant importants les formigues?

Us deixem aquí alguns enllaços que porten a les webs d'on hem extret la informació d'aquesta entrada.


Formiga Primitiva (Anglès)

Formiga Primitiva (Article resumit en català)

Evolució de les formigues

Semblança morfològica entre formiga i vespa



CAP COS I CUA

Com que són molt petites i no podem observar del tot les seves diferències, haurem de buscar informació per a trobar els diferents tipus de formiga i la seva morfologia, que és la següent pregunta que ens sorgeix. Una altra pregunta relacionada és: si les formigues ja neixen amb les característiques de cada tipus, és a dir, si la formiga neix reina, mascle o obrera o totes neixen igual i es van formant.

En l'anterior entrada van sorgir-nos diferents qüestions sobre la morfologia de les nostres noves mascotes. Després de descobrir "què fan les formigues", ara ens endinsarem en com és el seu cos.

Per començar, hem investigat que les formigues, dintre dels insectes, pertanyen a l'ordre himenoptera, juntament amb les abelles. Això vol dir, que comparteixen moltes característiques a nivell morfològic. Les seves parts del cos es distribueixen en: cap, tòrax i abdomen. A més, igual que les abelles, les formigues al nèixer són larbes. Dintre dels himenòpters, les formigues pertanyen a la família dels formícids. Al món hi ha més de 12.000 espècies de formigues diferents.
A la part del cap de la formiga trobem un aparell bucal mastegador i llepador amb diverses utilitats, té dues antenes que capten les vibracions i un ulls molt sensibles.
Al tòrax hi podem trobar les sis potes primes i llargues i al final de cada pota una urpa ganxuda. En el cas de les abelles reines i els mascles trobem també les ales.
A la part posterior, l'abdomen allargat, trobem l'aparell respiratori, l'aparell reproductor i l'aparell excretor. En algunes especies de formigues, també trobem els fiblons que fan servir per atacar les preses i defensar els nius.
Hi ha formigues negres i altres amb coloració vermellosa. Les més petites fan uns 2 mm i les més grans 1-1’5 cm de llargada.
En les següents il·lustracions podreu observar els organs que componen les difrents parts del seu cos.


 




 




La forma de les formigues i l'estreta diferència amb les abelles ens fa qüestionar-nos d'on provenen aquests peculiars animals. En la següent entrada intentarem esbrinar-ho!!

dilluns, 2 de desembre del 2013

Fent Camí per la vida

La Nutrició és un factor que afecta la manera de relacionar-se i reproduir-se de les formigues? 

Com hem esmentat a l'entrada anterior, segons la nutrició trobem diversos tipus de formigues. Aquesta afirmació ens interpel·la diverses qüestions que fan referència a les altres dues funcions vitals que són la relació i la reproducció.

Estem encuriosides per conèixer quin tipus de relació i interacció hi ha entre les formigues, ja que si obtenen diferents tipus de nutrients, probablement mantinguin diferents relacions entre elles. També ens agradaria aprofundir com es comuniquen.

Les formigues es caracteritzen per insectes socials que viuen en comunitat, complint cadascuna una funció específica per vetllar pel bon funcionament d'aquesta. Es comuniquen a través de les antenes i de l'olfacte.

Les formigues duen a terme dos tipus de relacions:
  1.  Relacions intraespecífiques: la relació que s'estableix entre la mateixa espècie; colònia, societat (formigues).
  2.  Relacions interespecífiques: la relació que mantenen amb éssers vius d'altres espècies;la competència, la depredació, el parasatisme, entre d'altres. 
Fent referència a la reproducció podem afirmar el següent: 
  • Les formigues pateixen el canvi de metamorfosis, és a dir, passen per 4 estadis al llarg de la seva vida: ou, larva, pupa i adult.
  • La reproducció és de caràcter sexual i ovípara, és a dir, mitjançant ous.
Es comuniquen i cooperen mitjançant substàncies químiques que alerten a les altres de perills o les condueixen fins a una gran font de menjar. Habitualment tendeixen a alimentar-se de néctar, llavors, fongs o insectes. 

Què vol dir METAMORFOSI o REPRODUCCIÓ INDIRECTA?

És el procés biològic pel qual un animal es desenvolupa des del seu naixement fins a la maduresa mitjançant grans canvis estructurals i fisiològics. No només hi ha canvis de mida i un augment del nombre de cèl·lules sinó que hi ha canvis de diferenciació cel·lular.  

PROCÉS DE REPRODUCCIÓ DE LES CÈL·LULES
  1.  La formiga reina és solitària i després de la fecundació que, generalment, té lloc a l'aire, la reina comença a cavar una petita càmera i romandrà allà fins a l'any següent. Pon els ous que en poc temps es transformaran en formigues obreres.
  2. Les formigues mascles són les encarregades d'aparellar-se i, un cop, complerta la seva funció, ja poden morir.
  3. Com són aquests ous? Són blancs i mesuren 0,5 mm. Les formigues obreres els porten d'un lloc a un altre, sempre buscant les millors condicions dins del niu. Un cop, neixen les larves són emmagatzemades per edat i tamany. D'aquesta manera s'asseguren que totes reben l'atenció suficient.
Una cosa que ens ha cridat l'atenció és que la formiga reina depèn de si mateixa per alimentar-se, fins i tot, les primeres obreres que neixen s'ocupen immediat de portar l'aliment a la reina i a les larves que encara no hi han nascut. Moltes de les espècies de les formigues formen d'aquesta manera les seves colònies. 

I per últim, ens preguntem, les formigues tenen una vida molt llarga?
Habitualment, les formigues tendeixen a viure entre 45 i 60 dies. Tot i així, no vol dir que no hi hagi excepcions com en tot. 


como-se-reproducen-las-hormigas-3.jpg


Hormiga cortadora de hojas


Pel que fa al tancament d'aquesta entrada, creiem que és una espècie que ens desperta molt interès, moltes preguntes i molts dubtes, ja siguin de tipus social o vital. Tot i ser tan petites estan plenes de sorpreses i de grans curiositats per descobrir. Fins ara ens hem centrat molt en les diverses funcions de les formigues i en l'àmbit social, però no hem parlat sobre un tema imprescindible, la morfologia. Així que de cara  a la següent entrada ens fem la següent pregunta: Com són les formigues? Ens hem fixat mai amb lo petites que són?